2014023. Innovació i comerç local. El cas de Fruiteria La Fina de Sant Cugat (CAT).

La Maria Sarroca, casada amb en Pau i amb tres fills, va néixer i viu a Sant Cugat del Vallès. Tot just acaba de complir quaranta anys. És una persona a qui mai no li ha fet pot treballar, des dels quinze que despatxa a la botiga situada als baixos de casa seva que abans havia estat ja habitació de jocs. La fruiteria forma part de la seva vida, no s’imagina treballant d’una altra cosa.

Els pares de la Maria, en Joan i la Fina, es van jubilar fa pocs anys. De tant en tant passen per la botiga, però han de tenir cura dels néts dia sí dia també. En Joan, des de l’any 1965 en què van obrir la botiga, traginant caixes amunt i avall, llevant-se d’hora al matí per triar el millor gènere al mercat majorista. La Fina, darrera el taulell atenent la botiga, composant l’aparador –va obtenir molts premis locals- i venent sempre, sempre, fruita i verdura de la millor qualitat. Mai no li van fer un retret i n’està ben cofoia.

Potser els hagués agradat traspassar la botiga d’una altra manera, però dels sis fills, només la Maria va voler continuar amb el negoci. Per sort -pensen- no té gaire iniciativa, els agradaria que fes el que ells sempre han fet, apostar per la qualitat. Per què haurien de canviar? 

A la Maria li agrada la feina de botiguera. Considera que té vocació, li agrada la relació amb les persones, negociar els preus, enraonar i barallar-se quan convé, tenir una certa flexibilitat horària, organitzar-se la feina, conèixer gent nova i que la coneguin, i fer poble. Potser iniciativa i bones idees no en té, però empenta i ganes de treballar, moltes. A diferència dels seus pares, el seu marit ja no treballa a la botiga sinó que és operari d’una empresa auxiliar del cinquanta treballadors del sector de l’automoció al poble del costat, Rubí. En Pau no ho està passant massa bé perquè aquest sector està molt tocat per la crisi, i veu venir que un dia o altra li faran un ERO i es quedarà al carrer.

A la botiga, a més de la Maria, hi treballa la Gemma. La Gemma i la Maria han estat amigues tota la vida. Van anar a escola plegades, jugaven a la botiga, i quan va ser l’hora de treballar els pares de la Maria li van proposar a la Gemma si li faria gràcia entrar a la botiga. La coneixien, era responsable, tenia iniciativa i molt bones idees, i a més bon tracte amb la clientela. La Gemma no s’ho va pensar gaire i ara fa vint anys que treballen juntes. Les dues són mares i s’han fet costat quan algun fill estava malalt per no deixar desatesa la botiga.

Ara fa cinc anys que el negoci no va tan bé com voldrien. Hi va haver un temps en què la botiga permetia pagar quatre sous, els pares de la Maria, la Gemma i la Maria. A la botiga es feia el que s’havia fet sempre: anar a buscar gènere, obrir la botiga, atendre clientes i clients, tancar, netejar i fins l’endemà. El canvi més gran va ser quan el mercat majorista va passar a operar de dia, i per tant el gènere arribava als vespres. Més enllà d’això, la botiga s’ha mantingut igual des de l’any 1965, amb algunes millores a l’aparador, caixes registradores, neveres… i poca cosa més.

Tot i que la botiga conserva l’estil, el poble sí que ha canviat, i molt! L’any 1965 eren 15.000 persones, i ara són unes 80.000. Una bogeria! Ara la Maria no coneix a molta gent que passeja els diumenges pel carrer, però a la gent del barri que compra cada dia sí que la coneix, i força. Encara queden clients i clientes que són fills dels que ja compraven als seus pares, tot i que molts han anat marxant per la pressió del preu de l’habitatge.

Un cop els seus pares es van jubilar, va ser la Maria com a propietària qui va prendre la responsabilitat de gestionar –dirigir- la botiga, i a la Gemma ja li ha estat bé. La Maria és conscient de que no té cap formació en gestió empresarial més enllà del que ha après des dels 15 anys, que no és poc, però tot és intuïtiu. Veu el futur amb un cert neguit. El seu marit, amb un peu al carrer, la botiga que no acaba de rendir…i sort en tenen que el local és seu i no han de pagar lloguer. Fins i tot la Maria s’ha plantejat, com han fet unes amigues seves que tenien un forn amb un local de propietat molt cèntric, tancar la botiga i llogar el local. Potser no trauria tants diners, però per ella i pel seu marit, segur que sí…

La Gemma era i segueix sent després de 20 anys una persona amb iniciativa i idees, i pensa que s’han de canviar coses per tirar endavant. Li fa por que la Maria opti per tancar al botiga perquè ella es quedaria sense res. Ara tothom parla d’innovació, i tot i que no sap ben bé què és, pensa que si en 45 anys la botiga ha anat fent i se n’han sortit, alguna cosa tindran que les distingeix de la resta. Creu que només cal repensar-se, estudiar una mica l’entorn, aprofitar les oportunitats, fer alguna cosa nova que agradi, que atregui negoci… però la Maria no ho veu igual. Ella pensa que no cal fer res i com a propietària no en vol sentir a parlar de canvis. La feina ben feta no té fronteres, deien. La qualitat és la qualitat, i això –malgrat que siguin una mica més cares- sempre tindrà sortida!

La Gemma pensa que ha arribat el moment d’aconseguir canviar la manera de fer de la Maria i, sense que ella se n’adoni, convertir a la fruiteria la Fina en una referència de microempresa innovadora pel comerç local!

La continuació del cas docent en format blog, en preparació:

  • Lectura 1. El poble canvia i nosaltres no ens belluguem. Definicions d’innovació.
  • Lectura 2. Una fruiteria de poble, pot innovar? Modalitats i abast de la innovació.
  • Lectura 3. Qui no arrisca no pispa. Grau d’innovació, risc i estratègia.
  • Lectura 4. Com sabré si som un comerç innovador? Els trets d’una organització innovadora
  • Lectura 5. La Gemma i la Maria fan un brainstorming. Gestió i selecció d’idees
  • Lectura 6. Ja tenim triat el projecte, i ara què? El projecte d’innovació

___________________

Notes

  1. El contingut d’aquest post forma part del material creat l’any 2011 per l’assignatura Fonaments d’Innovació del postgrau en Gestión y Dirección de micropimes de la UOC, institució a qui he cedit els drets d’explotació fins l’any 2021 i que em permet la seva publicació per a ús personal marc de la seva aposta per l’obertura del material docent sota llicència CC.
  2. El material docent alterna l’evolució del cas de la Fruiteria la Fina (amb una base real d’una coneguda fruiteria de Sant Cugat) amb la teoria sobre innovació i preguntes que ajuden el lector o lectora a entendre els conceptes.
  3. A banda d’aquesta assignatura he fet materials per quatre més, “Direcció de la innovació”, “Emprenedoria col·laborativa” i “Intraemprenedoria i millora de processos” i “Open Innovation”, cadascun amb casos diferents basats en fets reals. Confio que en breu podré fer públics tots els escrits en línia amb l’estratègia de publicació en obert de la UOC.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s