2013012. Mestre sense escola. Desitjos pel 2014-2018.

Per sort com més passen els anys més em conec, i veig que el que m’agrada, m’interessa i penso que se’m dóna bé és la docència.  La meva mare sempre ho ha dit, que explico de manera planera les coses complicades, i que se m’entén i poso passió quan ho faig. De fet des dels 16 anys -quan feia de monitor de vela a Tarragona a la Platja Llarga- que estic donant classe d’una manera o altra: classes particulars, monitor de muntanya, seminaris i tallers per ajuntaments en gestió de la innovació i emprenedoria, professor associat a la UPC, consultor de la UOC… mai no he deixat de fer-ho per bé que sempre ho he anat combinant amb d’altres ocupacions per poder menjar.

Per què no m’he fet professor “a temps complet”, et preguntaràs? He tingut oportunitats i ho he provat,  però he arribat a la conclusió de que el que m’interessa és el procés d’aprenentatge tant de l’alumnat com meu, i fins ara sempre he sortit escaldat per excés de paperassa. Recordo que fa anys em vaig presentar a una oferta de l’Escola Universitària dels Salesians de Sarrià per fer de professor d’electrònica, i em van dir que en sabia massa, que anés a la universitat que aprofitaria millor el meu coneixement. No vaig saber vendre’m o no tenia clar que m’agrada ensenyar perquè necessito aprendre cada dia -i ensenyar és una de les millors maneres que conec-, perquè m’omple ajudar els altres a millorar, i perquè em sento viu quan preparo i dono classe, sigui virtual o presencial, en castellà, català o anglès, amb gent d’aquí o d’allà, pageses, mestres, adolescents o empresàries.

El projecte que tinc al cap

I què plantejo si no vull ser un professor o mestre associat a una única escola de per vida? Doncs un mestre amb projecte a llarg termini però amb escola a curt. Un mestre que fa classes, un mestre itinerant que cada any prepara activitats noves, renova alumnat, contingut i segurament escola. Com que penso que no hi trobaré cap escola interessada en aquesta oferta, em cal fer-me poc a poc el meu camí. Ara faig de professor associat a la UOC i la UPC, canviant sovint d’assignatura sempre dins l’àrea d’innovació, empresa i emprenedoria amb un toc de ciència i tecnologia que fet i fet és el resum de la meva carrera professional. Aquí sota, un taller als meus fills assajant amb una versió DIY del Halcón Milenario de Starwars:

De què voldria ser mestre ara? Doncs la meva idea és centrar-me en els processos de fabricació digital i computació física, a l’estil del que fan a Stanford amb Paulo Blikstein, i una mica el grup coordinat per en Josep Blat a la UPF. Pot sonar estrany però és el que sempre m’ha agradat, des de ben petit quan amb el meu amic i veí Joan Maria Padrell (ara rector de la parròquia del Vendrell, a Tarragona si no vaig errat) muntàvem robots amb llaunes de ColaCao. Després va venir el ZX spectrum, la carrera de físiques, el doctorat, el salt a l’empresa abandonant la recerca, el pas a l’administració pública, de nou a la universitat però com a gestor, un MBA… i cada cop més lluny de la docència.

Però per sort encara sóc a temps i vaig posant fites al meu camí per no tornar-me a perdre. Si no encaixo a una escola, millor fer-la a la meva mida. A Barcelona s’està desplegant la Xarxa d’Ateneus de Fabricació, equipaments públics -com una biblioteca- destinats a capacitar les persones en fabricació i interacció digital, des del fuster que ha d’incorporar el disseny per ordinador, les joves que volen crear una empresa de quadcopters, la nena que vol aprendre a dissenyar i fabricar un cotxe teledirigit amb la impressora 3D i l’arduino, i que estigui controlat pel seu mòbil, i l’escola que ha de fabricar les seves cadires. Tot hi cap aquí, i hi ha molta feina a fer no només a Barcelona… i per casualitats de la vida estic una mica implicat en aquest projecte, ara cal aprofitar la serendipia!

La carta als reis per d’aquí a 5 anys

Deixo aquí unes quantes idees per si algú vol col·laborar amb mi a desenvolupar-les en un termini de cinc anys:

  1. Tenir quelcom semblant al bibliobús però en versió Maker i anar d’escola en escola -rurals també- fent tallers amb professorat i nens i nenes ensenyant les possibilitat que té tant per ensenyar com per viure la combinació de fabricació digital (addició i sostracció de materials), interacció (sensors, actuadors i electrònica)  i programació (disseny i computació). No cal arribar a aquests extrems dels americans, potser aquesta proposta europea, sempre més modestos, s’acosta més…
  2. Quan parlem d’emprenedoria acostumem a fer classes teòriques, que és com ensenyar gimnàstica llegint llibres a l’aula… Després d’uns quants anys de fer-ho, penso que és molt més directe i entenedor imaginar un producte, establir aliances, calcular costos i vendre’l quan el pots dissenyar i fabricar tu mateixa! Podríem introduir les competències en emprenedoria a universitat, primària i secundària fabricant productes que tinguin interès de veritat?
  3. Col·laborar i ajudar a tots els municipis interessats a posar en marxa un centre de fabricació i interacció digital per tal que la ciutadania pugui dissenyar-se i fabricar-se els seus productes creant ocupació local com ja fan a altres països. La feina a fer aquí seria més de consultoria o assessorament puntual, no tant en les màquines sinó en com relacionar l’educació, l’ocupació i l’emprenedoria al voltant d’aquest equipament.
  4. Impulsar i/o participar en un projecte d’àmbit europeu en què les escoles comparteixin dissenys i tècniques de fabricació de mobiliari, experiments i tallers, instrumentació científica de baix cost i metodologies d’aprenentatge incorporant la fabricació digital estalviant costos i consolidant la idea d’Europa com fa el programa Erasmus des de ben petits.
  5. I finalment un projecte molt concret i que em faria molta il·lusió seria participar amb la iniciativa “Cap infant sense joguina” que cada Nadal es fa a molts pobles de Catalunya, aconseguint que per cada joguina que es fabriqués a un Ateneu de Fabricació, Fablab, Makerspace o similar del municipi es fes una altra (només cal finançar el material) i es fes arribar a qui la necessita.

Poc a poc vaig prenent posicions per poder fer només de mestre i professor, i aquestes pàgines particulars del blog tenen com a objectiu explicar l’evolució d’aquest propòsit de final d’any 2013, i si poden ajudar a algú altre que com jo se sent mestre itinerant, doncs benvingut sia. Salut

Advertisements

7 thoughts on “2013012. Mestre sense escola. Desitjos pel 2014-2018.

  1. Preciosa iniciativa que me recuerda a los hacklabs y hackmeetings que frecuentaba. Por eso, comento tu correo para iniciar un intercambio ya que considero que es un proyecto que puede llevar la luz a miles de niños.

      • Por supuesto. Los hacklabs son centros okupados dónde la cultura alternativa y libre se comparte. El software libre es la herramienta utilizada para distribuir conocimiento y la formación en el software libre atrajo a muchas personas interesadas en esta cultura. De aquí nació mi interés por Blender(.org). Blender es un motor de renderizado 3d que poco a poco fue aprendiendo hasta convencerme de que era posible crear una empresa dando soluciones con Blender basado en mi conocimiento de más de 12 años en la ingeniería y PDM de una gran empresa. De aquí nació mi proyecto empresarial, eng3doc, empresa de documentación virtual. Ciertos errores de principiante, el comienzo de la crisis y mi nuevo rol de papa me hicieron pensar que lo mejor era estar en una gran empresa. Todo ese esfuerzo no fue en vano, al final, fui a Paris a trabajar en un centro de realidad virtual. … Pero los sueños de una vida diferente y un proyecto con sentido y solidario nunca abandonaron mi mente. El proyecto que presentas es interesante aunque mis conocimientos en electrónica son nulos, considero que mis conocimientos en Blender pueden aportar un enriquecimiento al proyecto. Incluso, creo que pueden aportar nuevas soluciones como las que aporta el proyecto Morse (openrobots.org) o como complemento de formación si falta material modelizando y utilizando el game engine ( http://www.warp1337.com/content/blender-robotics-part-1-introduction-and-modelling).

        Espero no haber sobrepasa los límites de tu pregunta, pero para finalizar, te he contactado porque Pastoreta Pallaresa me ha dicho que nuestros deseos o sueños pueden ser complementarios.

        Hasta pronto.

        Envoyé de mon ASUS Pad

  2. Preciosa iniciativa que me recuerda a los hacklabs y hackmeetings que frecuentaba. Por eso, comento tu correo para iniciar un intercambio ya que considero que es un proyecto que puede llevar la luz a miles de niños.

  3. La teva proposta em sembla apassionant. Té molta relació amb el foment de la creativitat i el “fes-t’ho tu mateix”. No hi ha dubte que la teva vocació de mestre en el camp de la tecnologia té un gran recorregut i es pot expressar amb plenitud en aquest format que estàs mirant de dur a la pràctica. T’anirem seguint en aquesta aventura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s